A partir de l'expressió de sentiments i emocions, mitjançant la gestualitat del cos, intento explicar la sensació d'unió que tinc amb la meva parella, ...

Aquesta sensació la sento present quan discutim, quan ens expliquem les coses que ens preocupen,...i també al conviure sota el mateix sostre,...;perquè són els llaços afectius els que et fan sentir, dins la rutina, que cada dia és diferent, ...
Així doncs parlo, de retruc, de la unitat entre el cos com a intrument per al dia a dia, en la quotidianeïtat, en relació amb la identitat, és a dir,"el (deixar-se) pertànyer a...".

Així doncs, la gestualitat dels llaços afectius que en aquestes imatges es barregen, volen donar una nova forma, interpretant la suma de les dues unitats-identitats de tots dos, juntament amb l'escenàri en que es desenvolupen, casa nostra.
Per tant, la meva unitat-identitat es conforma i reafirma a partir de la voluntat d'estar en parella, ja que la he escollit i escollit viure amb ell; així com de la voluntat de conformar i reafirmar la unitat-identitat de la meva parella vers a mi.